Ezequiel 25:17

El camí de l'home recte està per totes bandes rodejat per la injusticia dels egoistes i la tirania dels homes dolents. Beneït sigui el pastor, que en nom de la caritat i la bona voluntat, tregui als dèbils de la vall de l'obscuritat, per que ell és l'autèntic guàrdia del seu germà i el descobridor dels nens perduts. I us asseguro que vindre a castigar amb gran venjança i furiosa còlera aquells que pretenguin emmetzinar i destruir els meus germans, i tu sabràs que el meu nom es Jahvè, quan la meva venjança caigui sobre tu.

diumenge, 9 de març del 2008

ESCOLLINT MEDIOCRES...

Cap vot és inútil, cap. Els autèntics inútils i MEDIOCRES són aquells als qui votem. Avui els catalans exercim a Espanya el nostre dret a vot, el nostre dret a queixa. De fet exercim el nostre dret a seguir dient, " ja ni ha prou!" a una Espanya que no té cap interés en Catalunya, ni en els catalans. Desgraciadament no tenim cap partit, plataforma, o líder polític amb cara i ulls, que sigui capaç d'engegar un projecte catalanista seriós, que portés a Catalunya, no a la primera divisió senyor Ridau, a la Champions d'Europa. En resum votem a aquests mediocres, la pitjor fornada de polítics de la historia de la democracia espanyola i catalana (quina llastima que els pocs decents que hi ha, o hi havia sempre s'equivoquin de partit), potser així, veient lo dolents que són i del malament que fan la feia, reaccionem tots i decidim acabar amb aquest Status Quo.

1 comentari:

Gizmo ha dit...

Efectivament, tots són uns inútils... n'hi ha que parlen millor (però sense dir res amb substància al cap i a la fi), altres que no saben ni tan sols ocultar el seu descarat feixisme i a més ho exposen amb zero gràcia, i d'altres que són tan soporífers, que abans que acabi aquest minut, ja t'has adormit.

Jo proposo de cara als propers comicis, que tots ens posem d'acord, i preparem unes paperetes especials i personalitzades, per exemple, amb la foto d'en Maragall (el del Polònia, és clar), i tota la llista amb la resta d'actors (amb en Sergi Mas, el Ferran Adrià, etc). Està clar que si aquesta colla pugèssin al poder, com a mínim ens ho passaríem molt millor.

Personalment he estat a punt d'imprimir la cara del Berto Romero i votar-lo per president. La llàstima és que seria tan sols un petit peix perdut en tot l'oceà. Però, i si tots ens posem d'acord i fem el mateix? Segur que acabem sortint a les notícies, o si més no al APM!

Ja hi ha hagut algú que s'ha animat a expressar les seves queixes per escrit en un paper que ha introduït dissimuladament als sobres oficials... M'agradaria veure la cara del president de taula a l'hora del recompte quan llegeixi: "Són tots uns xoriços, i no penso votar a cap d'aquests inútils". Millor aquest vot nul que l'abstenció, oi?

A la propera, tots a una!