SE RICARD ES CASA!

Agradable sopar el que tinguérem la setmana passada al Pampero. Sota el mandat del nou líder/cap/guru del "Club de la lucha" vam omplir les panxes (alguns encara més...) i sobretot rierem i passarem una bona estona tots junts (cal fer.ho molt més sovint). Cal destacar l'aparició de Chus que com sempre va fer la vetllada encara més divertida i entranyable, i la trucada de Josekarlos a les 7 del matí per preguntar com havia anat.
La noticia de la nit no va ser l'anunci públic de l'homosexualitat del Juan i l'Oscar (Epi i Blas), fet que esperem tots algun dia destapin públicament. La noticia va ser que el nostre amic Ricard Cornellà sen's casa. Si, el molt gili..., lo guai serà muntar el comiat de solter, pel qual ja podem anar obrin un forum de debat ha Internet de quina es la millor manera de putejar-lo i que cregui que s'ho està passant bé. Bromes a part, tots estem molt contents de la decisió que de la que ha pres part i com deia en Llach "que tinguis sort...".

ESCOLLINT MEDIOCRES...

Cap vot és inútil, cap. Els autèntics inútils i MEDIOCRES són aquells als qui votem. Avui els catalans exercim a Espanya el nostre dret a vot, el nostre dret a queixa. De fet exercim el nostre dret a seguir dient, " ja ni ha prou!" a una Espanya que no té cap interés en Catalunya, ni en els catalans. Desgraciadament no tenim cap partit, plataforma, o líder polític amb cara i ulls, que sigui capaç d'engegar un projecte catalanista seriós, que portés a Catalunya, no a la primera divisió senyor Ridau, a la Champions d'Europa. En resum votem a aquests mediocres, la pitjor fornada de polítics de la historia de la democracia espanyola i catalana (quina llastima que els pocs decents que hi ha, o hi havia sempre s'equivoquin de partit), potser així, veient lo dolents que són i del malament que fan la feia, reaccionem tots i decidim acabar amb aquest Status Quo.

LA CANÇO DE LA SETMANA